El Cueta
Este cuento era el favorito de Julia en tooooooda la biblioteca de Cerdanyola. Lo tuvimos meses y meses en casa, lo leíamos cada noche, además de los cuentos nuevos. Supongo que Julia se sentía identificada con el personaje, y supongo que a Nina, como a todos los niños que a veces se enfadan, también le va a gustar.
Allá va El Cueta, versión original, en catalán.
El Cueta estaba trist i de mal humor.
Va jugar a llançar, tirar i esclafar, a cridar i xisclar, a rebentar i destrossar. A trencar, desenganxar, picar i aixafar...
- I ara? va dir la Guineu- Però, que et passa?
El Cueta va contestar:
- Soc un Cueta petit, dolent i malcarat, i ningú no mestima gens.
- Oh, Cueta! va dir la Guineu- Malcarat o no, jo sempre testimaré igualment.
El Cueta va preguntar:
- I, si fos un ós gris, també mestimaries i em cuidaries?
- És clar va dir la Guineu- Encara que fossis un ós, jo sempre testimaria igualment.
El Cueta va insistir:
- I si me convertís en insecte, encara mestimaries i me voldries abraçar?
- Es clar va dir la Guineu- encara que fossis un insecte, jo sempre testimaria igualment.
- Sempre igualment? va repetir el Cueta i va somriure- Encara que fos un cocodril?
La Guineu va dir:
- T'abraçaria ben fort i et portaria a dormir cada nit.
- Lamor es gasta? va preguntar el Cueta- Es pot trencar o fer malbé? El pots arreglar o enganxar? Es pot refer?
- Ai, prou! va dir la Guineu- No soc tan llesta. Lunic que sé és que testimaré sempre.
El Cueta va insistir:
- Però, que passara quan et moris i te'n vagis? M'estimaràs, llavors? Lamor continuara?
La Guineu va agafar el Cueta a coll, i van mirar a fora. Era de nit, i la lluna i las estrelles brillaven en la foscor.
- Cueta, ves aquestes estrelles tan brillants i lluminoses? Doncs nhi ha algunes que es van morir fa molt temps... i encara brillen cada nit al cel.
Doncs lamor, com les estrelles, no es mor mai.
Buenas noches, Nina, que duermas bien,
Lununa
Allá va El Cueta, versión original, en catalán.
El Cueta estaba trist i de mal humor.
Va jugar a llançar, tirar i esclafar, a cridar i xisclar, a rebentar i destrossar. A trencar, desenganxar, picar i aixafar...
- I ara? va dir la Guineu- Però, que et passa?
El Cueta va contestar:
- Soc un Cueta petit, dolent i malcarat, i ningú no mestima gens.
- Oh, Cueta! va dir la Guineu- Malcarat o no, jo sempre testimaré igualment.
El Cueta va preguntar:
- I, si fos un ós gris, també mestimaries i em cuidaries?
- És clar va dir la Guineu- Encara que fossis un ós, jo sempre testimaria igualment.
El Cueta va insistir:
- I si me convertís en insecte, encara mestimaries i me voldries abraçar?
- Es clar va dir la Guineu- encara que fossis un insecte, jo sempre testimaria igualment.
- Sempre igualment? va repetir el Cueta i va somriure- Encara que fos un cocodril?
La Guineu va dir:
- T'abraçaria ben fort i et portaria a dormir cada nit.
- Lamor es gasta? va preguntar el Cueta- Es pot trencar o fer malbé? El pots arreglar o enganxar? Es pot refer?
- Ai, prou! va dir la Guineu- No soc tan llesta. Lunic que sé és que testimaré sempre.
El Cueta va insistir:
- Però, que passara quan et moris i te'n vagis? M'estimaràs, llavors? Lamor continuara?
La Guineu va agafar el Cueta a coll, i van mirar a fora. Era de nit, i la lluna i las estrelles brillaven en la foscor.
- Cueta, ves aquestes estrelles tan brillants i lluminoses? Doncs nhi ha algunes que es van morir fa molt temps... i encara brillen cada nit al cel.
Doncs lamor, com les estrelles, no es mor mai.
Buenas noches, Nina, que duermas bien,
Lununa
0 comentarios