Este cuento era el favorito de Julia en tooooooda la biblioteca de Cerdanyola. Lo tuvimos meses y meses en casa, lo leíamos cada noche, además de los cuentos nuevos. Supongo que Julia se sentía identificada con el personaje, y supongo que a Nina, como a todos los niños que a veces se enfadan, también le va a gustar.
Allá va El Cueta, versión original, en catalán.

El Cueta estaba trist i de mal humor.
Va jugar a llançar, tirar i esclafar, a cridar i xisclar, a rebentar i destrossar. A trencar, desenganxar, picar i aixafar...
- I ara? – va dir la Guineu- Però, que et passa?
El Cueta va contestar:
- Soc un Cueta petit, dolent i malcarat, i ningú no m’estima gens.
- Oh, Cueta! – va dir la Guineu- Malcarat o no, jo sempre t’estimaré igualment.
El Cueta va preguntar:
- I, si fos un ós gris, també m’estimaries i em cuidaries?
- És clar – va dir la Guineu- Encara que fossis un ós, jo sempre t’estimaria igualment.
El Cueta va insistir:
- I si me convertís en insecte, encara m’estimaries i me voldries abraçar?
- Es clar – va dir la Guineu- encara que fossis un insecte, jo sempre t’estimaria igualment.
- Sempre igualment? – va repetir el Cueta i va somriure- Encara que fos un cocodril?
La Guineu va dir:
- T'abraçaria ben fort i et portaria a dormir cada nit.
- L’amor es gasta? – va preguntar el Cueta- Es pot trencar o fer malbé? El pots arreglar o enganxar? Es pot refer?
- Ai, prou! – va dir la Guineu- No soc tan llesta. L’unic que sé és que t’estimaré sempre.
El Cueta va insistir:
- Però, que passara quan et moris i te'n vagis? M'estimaràs, llavors? L’amor continuara?
La Guineu va agafar el Cueta a coll, i van mirar a fora. Era de nit, i la lluna i las estrelles brillaven en la foscor.
- Cueta, ves aquestes estrelles tan brillants i lluminoses? Doncs n’hi ha algunes que es van morir fa molt temps... i encara brillen cada nit al cel.
Doncs l’amor, com les estrelles, no es mor mai.

Buenas noches, Nina, que duermas bien,
Lununa